100 cims. IV a XV (Bassegoda, Neulós, Bell-lloc, S. Jeroni, l’Albarda, Puigmal, Torre d’ Eina, Les Agudes, La Morella, el Puig de la Mola, Matagalls i Castell de Burriac)

Dedicat al Dani Solà.

Justament va ser gràcies al Dani, jove amic meu, que en descobrir l’estat d’hibernació del meu blog em va fer posar les piles. Per això aquest intent de posada al dia li dedico molt especialment.

IV Bassegoda.

Iniciàvem el darrer bloc de la travessa dels Pirineus per l’ARP que mirava cap a l’est. Feia sis anys que a la Selba de Oza vam decidir dedicar la primera setmana d’agost a travessar l’alt Pirineu per arribar a la Mediterrània.

La primera etapa del 7è bloc ens duria de Beget a Can Galàn, al peu del Bassegoda. L’itinerari passava per coll de Bassegoda. Així que deixem motxilles i amb el Francesc i la Lourdes ens disposem a fer cim.  Bonica, ferrda i entretinguda arribada ja a la tarda. Fotos i tot baixada.

V Puig Neulós.

Estem al cinquè dia de la travessa. La tramuntana s’ha apuntat a la festa i fa els honors amb tota la seva força. Ens acompanyarà, pràcticament, fina al coll de Banyuls.

El dia comença a l’extraordinària balconada del refugi de coll de l’Ullat, segueix per una superba fageda i en poc menys d’una hora passa pel cim del Neulós. Avui hi som tots i totes el cim és punt de pas. Així que el 100 cim que fa cinc és cosa de: la Julia (14), la Laura (16), la Maria (17), l’Arnau (17), l’Hel·lena (20) i els grans, no posaré l’edat la  Maryse, l’Helena, la Odette, la Lourdes, el Ramon, el Joan, el Francesc i jo mateix, l’Eugeni. De la resta de la jornada ho deixarem per un altra espai del blog. Vam acabar a Vilamaniscle i també va ser molt dura.

VI Turó de Bell-lloc.

Una passejada, deixem el cotxe a Brangolí i amb tranquil·litat i calma arribo amb la Maryse al cent que fa sis. Fotos i la conversa s’allarga i fins a cotxe i més enllà.

VII i VIII Sant Jeroni i Albarda Castellana.

En primer lloc faig justícia. Dec l’Albarda a la curiositat del meu amic Pere Capdevila, ell va insistir en anar a fer aquella agulla on es veia algú que hi pujava. La sorpresa va ser total en descobrir que aquell cim era “el cim” del Baix Llobregat i un dels 100. Gràcies novament “Perico”.

Segurament el cim de Sant Jeroni és el cim que faig més cops al cap de l’any. Tenir un bom aixopluc al Bruc Residencial ho facilita molt. Aquell 3 de setembre pujàvem amb l’Helena i els nostres amics de Puigcerdà, la Rosa i el Pere. La ruta escollida, tant per pujar com per baixar va ser la del Camí dels Francesos. Tot i que en arribar al coll el Pere i jo ens desviem lleugerament per fer l’Albarda Castella. El que feia vuit.

IX i X Puigmal i Torre d’Eina.

Un autèntic plat fort. Jo feia temps que em ballava pel cap encadenar cims dels 100 finalment ho vaig aconseguir. El Dani va ser el company ideal. Em va fer treure la llengua, en va dur “fent  la goma” tot el que va voler i va fer que  gaudir de volar per les alçades, fos una cosa, finalment, compartida. La ruta va començar al pàrquing de les pistes del Puigmal, vem pujar al gran cim i carenem fins al Pic d’Eina. Deixem l’eix fronterer per anar a la Torre, tornem desfem la carena fins al coll del Puigmal de Llo. Aquí davallem ràpids al cotxe. Tot ho vem aconseguir en poc més de cinc hores. Les sensacions em van fer sentir-me exultant. El nou i el deu un bom homenatge a la primera desena. Gràcies Dani. A ell dedico tot l’artícle.

XI Les Agudes.

Pensava que aquest dia també serien dos, però, 0h! El Turó de l’Home, no és a la llista.

Acometíem la travessa els companys del Poppy i famílies. Tots i totes en molt bona forma i amb moltes ganes d’estar junts. El dia va acompanyar. Aquest cop la Mireia no es va fer mal i velocistes, migfondistes i fondistes es defensaven d’allò més be en el territori Montseny. L’spring al cim, com no podia ser d’una altra manera, va ser per el German. De moment és el cim que he fet amb més companys. Al blog del David Aouita “stacatac” hi ha un maquísim recull de fotografies.

XII i XIII  La Morella i el Puig de la Mola.

Encara de nit ens trobem amb el David, a la sortida de la Marxa del Garraf. L’ itinerari passa per aquests dos cims. Anem de presa i només en el primer dels cims ens parem a fer, el David, unes fotos. El dia ha estat rodó tot fa mal, res no és greu, hem fet un bon temps, ens hem trobat amb les sensacions a tope i afegim, a més a més dos cims més.

Fotos al blog “stacatac” del David.

XIV Matagalls.

El rècord de persones amb les que he fet cim ha durat ben poc. En plena tardor amb els nois i noies de cinquè i sisè fem una sortida conjunta. Alternem entre la Mola i el Matagalls. Enguany  era  el torn del Montseny. Així que el vuit de novembre 46 nens i nenes i quatre mestres sortim de coll Formic per anar a fer cim al Matagalls i tornar. Bona excursió, una mica de fred al cim i molt excursionistes veterans que ens animen força.

XV Castell de Burriac.

La història d’aquest cim m’hauria agradat que fos ben diferent. És però la crònica d’una lesió. L’última de les curses de muntanya del calendari català, era aquesta, que a més fa cim al Castell. Tot anava perfecte fins al K 4. En aquest punt apareixen unes molèsties que em fan impossible córrer. Arribo al control, anuncio que deixo la cursa i veig el cim, m’informa de com pujar i xino-xano vaig fent fins arribar al cim. Baixar ho faig amb poques molèsties i controlant de no fer-me més mal arribo a la meta. Tot i que és el cim que fa quinze, no ha estat un bon dia. De fet encara no estic del tot recuperat de les molèsties.

Hi ha un cim que penso hauria d’estar a la llista per tractar-se d’un mirador privilegiat. És el cim de la Coma d’or. Vam pujar-lo el 7 de desembre des del Coll de Puimoren. No hi havia molta neu, però si la suficient per notar la sensació de fer un pic a l’hivern. El passet final per fer cim amb l’estat de la neu tenia” ambientillu”. Les vistes uf!!

Vaig fer cim amb el Francesc, la Lourdes, la Maria i la Núria. Si utilitzo alguns de fora de la llista, aquest en serà un.

Xènio

BCN, 28 de desembre de 2006