Wednesday 5 de July de 2006, 21:04:46

2 Comentarios

Petites històries darrera d?una muntanya.

Per si algun col·lega, ell o ella, vol consultar l?entrada, intentaré que us estalvieu la història (vosaltres us ho perdeu!!!).

Dades pràctiques:

Això va del Tempestades per la normal i la cresta al Margalida (del que baixem per la normal).

Sortida del final de la pista que puja a Vallibierna (juliol i agost servei de bus)

Nosaltres bivaquegem  per sobre del llac superior de Llosás.

Multitud de fites t?acosten a la normal del Tempestades entre el cim i la bretxa de Margalida. Sense massa problemes es fa cim. Panorama fantàstic!! La vista al Margalida impressiona i no acabes de veure clar que les guies l?atorguin, només PD.

Potser ens vam encigalar o potser ens hem fet grans però, vam acabar treien corda i arnesos i amb la calma vam compartir cim amb els escaladors que venien de Salenques.

Impressionant espectacle i un cim  treballat, treballat.

La baixada la fem a tota cresta en direcció a la bretxa de Russell (hi ha fites) en no massa temps les fites marquen la baixada per un corredor un mica descompost cap al final que acaba sobre un congesta (2/7/06).

Només ens caldrà seguir, novament, la multitud de fites que van apareixent i que et retornen a l?origen.

La història:

Al meu diari de muntanya es pot llegir:

? Cim del Tempestats 2/7/06

Avui amb un bon sol i poc vent som al cim. El Francesc el tenia al cap fa molt de temps i avui ...

El Margalida no s?ha suavitzat amb el pas del temps i es veu uf!!!!

Amb la Lourdes i el Francesc ganyipant.?

L?agost de 1976 acampàvem amb uns amics a prop  del refugi de Coronas. Fèiem primer els Vallibierna, i uns dies després ens encaminàvem al Russell.

Fem el cim que recorda la memòria de l?aristòcrata alpinista i amb l?Octavi ens plantegem fer algun cim més. La febre tresmilera encara quedava molt lluny.

Ens dirigim directes a la bretxa de Margalida. Encarem la cresta que apunta al Margalida i arriba un moment que les dificultats ens superen. El vent bufava i el pati no em feia entendre que això ho poguessin catalogar de PD. Si més no els ?pocs difícils? que ja havíem passat  resultaven molt fàcils. No recordo exactament on ens vam aturar, però, ara, tinc clar que no era al cim. Així que girem cua i en enfilem al molt més assequible Tempestats. Molt satisfets anem a retrobar-nos amb els altres dos companys, el Pito i el Iusse, que exploraven la temperatura de les aigües del Llac superior de Llosás.

Quan aquest relat va caure a les oïdes del nostre amic Francesc ja va fer plans i el Tempestats, sempre estava a la seva agenda. Si d?ell depenia la sortida que proposava sempre era la mateixa.

Finalment, després de trenta-un anys, una il·lusió  s?ha convertit en un apassionant periple que ha permès, al Francesc, realitzar ?el seu Tempestats? i a mi, gràcies a la seva tenacitat i a la de la seva companya, la Lourdes, enfilar-me amb ell i ella al cim del Margalida.

Xènio

BCN, 3 de juliol de 2006

2 Comentarios

Enviado por Oi el Wednesday 5 de July de 2006

“Felicitats Eugenits, espero d'aquí 30 anys, tenir aquesta vitalitat i seguir tenint il·lusió per nous horitzons. Els reptes no s'acaben mai...aquesta és la gràcia, mentres ens vingui de gust, a disfrutar. Felicitats!”

Enviado por Lourdes el Saturday 21 de October de 2006

“M'ha quedat un bon record d'un paisatge fantàstic, una companyia immillorable i un aiguat dels que fan història. Vam estar de sort i no ens vem mullar gràcies al bivac. L'endemà amb el sol mosegant-nos els talons vam fer un cim rera l'altre i unes quantes fotografies. Em sento feliç d'haver col·laborat en fer realitat una de les fites dels meus millors amics.(I espero que no sigui la última)”