Monday 28 de August de 2006, 07:48:34

Events, esdeveniments(*): Una volta per la península del Cap de Creus.

Info pràctica pels que no teniu temps i aneu al gra. El que hi ha a després de la “info” és  l’explicació del procés de convertir  l’art de traçar una ruta en la imaginació, en una realitat.

Objectiu: Encadenar el GR 11, el GR 92 i el camí de ronda que va de Port Lligat al Cap de Creus per realitzar un circuit d’origen i final en el Port de la Selva. Sense estrès però comptant córrer en força trams.

Ruta: Port de la Selva (GR 11), enllaç a GR 92, Cadaqués (GR 92), Port Lligat, Cap de Creus (camí de ronda), Port de la Selva (GR 11)

El meus temps de pas: Cadaqués 1h 08’ a 1h 20’ surto (em va costar orientar-me, ja que no coneixia la zona. Camino amb un senyor d’Olesa fins a Port Lligat 1h 24’, ell em facilitat una informació molt precisa de com accedir al camí de ronda. No em costa trobar-lo i a les 2h 19’ sóc al Cap de Creus. És dur aquest tram, estret i amb forces pujades i baixades. Menys alguna pujada l’he pogut fer sempre corrents. Faig pena a les noies que preparen el bar de la fi del món perquè em venguin una ampolla d’aigua i alguna beguda isotònica. Aconsegueixo una ampolla de vidre de litre i una cocacola. Menjo ganyips i barreta energètica, bec reomplo el bidó i regalo al turista que n’ha fet una foto l’aigua que em sobra. Surto cap al Port pel GR 11. El primers 3 km  són d’asfalt, el trencall està ben indicat i a les 4h 18’ 30” arribo a l’apartament que fa de casa meva durant aquest dies de vacances.

Material: Motxilla Salomon tipus armilla 10/15 L, un bidó amb ½ litre d’aigua, 3 barretes energètiques, una bosseta  amb uns 100 g  de ganyips (panses, avellanes, ametlles i nous), un llapis d’ikea, una fulla de paper, el mòbil i, molt important, la càmera de fer fotos. No he utilitzat cap bamba especial, ho he fet amb les que estic entrenant actualment, unes NB 1060, perfectes. Malles curtes Adides (clima fit) regal de la meva filla gran, mitjons Raid 500 de Quetxua i samarreta i gorra de la meteixa marca. Tot igualment perfecte.

Bibliografia: Alta ruta pirenaica (ARP) d’en Sergi Lara de Desnivel, mapa del Parc Natural del Cap de Creus de l’ICC nº 19 i un article de Vèrtex nº 187 de 2003 sobre itineraris a la zona.

Activitat realitzada el 28 de juliol de 2006. 

(*)Event: idea, projecte i realització, en l’àmbit Madteam, a la zona del Cap de Creus.

Vaig aprofitar un dia de vacances a la meva ciutat, BCN, per fer una mica el “guiri” i anar a una exposició que al MACBA feien sobre George Brech. La mostra que és força extensa es presentava amb el mot anglès EVENTS, esdeveniments. Segurament encara impactat pel seu treball vaig pensar que si esdeveniments era la paraula que definia la seva aposta artística, a mi em serviria per explicar, en aquest article, el meu personal últim “event” madteam.

Per què seguir gairebé “GRs” el considero un esdeveniment?? Fàcil, perquè culmina un projecte en el que portava treballant durant els últims tres anys.

Com us deia la idea pren forma fa tres o quatre anys. Abans, però, us he de dir que fa més de 10 anys que passo la segona quinzena de juliol al Port de la Selva envoltat de Pirineus per tots els costats, fins i tot a l’interior del mar.

Tot comença quan després de fer l’ultima etapa del GR 11 en anada i tornada i autonomia total comences a pensar en una nova idea amb les mateixes premises: ser autònom i intentar fer-lo corrent.

Fa dos anys, algú o alguna, segurament, recordarà la invasió de llagostes que va patir aquesta bonica població marinera, explorant el territori vaig arribar al cim dels Bufadors, anava sense aigua i la tornada va ser seca, seca. Però vaig veure clarament que era molt factible arribar a Cadaqués. L’any passat em recuperava d’una trencada de lligaments i no estava per a grans galopades, així que em vaig dedicar a estudiar mapes, llegir articles i definir l’itinerari, també a córrer. Ja només depenia del com estaria el meu cos i el meu cap per prendre la decisió i  “a galopar”. Finalment aquest any el cap estava absolutament a tope i el cos arrossegava molèsties. Això volia dir CACO (caminar-córrer). Que si podia correria i si no caminaria, el cos diria quina seria la proporció. Per arrodonir la cosa no fa gaire va caure a les meves mans un llibre on en Sergi Lara descriu, inspirat en la clàssica obra de Veron, la seva ARP. L’última etapa que ell comenta enllaça el Port de la Selva amb Cadaqués i el tram Cap de Creus Port Lligat el fa passar pel camí de ronda. Aquesta informació complementa la que ja havia llegit al Vèrtex amb el que ja tinc totes les cartes per poder tancar el cercle.

I, justament, això és el que vaig fer el 28 de juliol. El problema principal era el temps, la moltíssima calor  que, també, estava fen per aquí. El divendres anunciaven una certa baixada de les temperatures i havia que aprofitar les condicions. A les set vaig sortir de casa i, en lloc d’anar a buscar la carretera per on traça el GR, conec un empinat itinerari entre els  carrers del poble que salva de cop el fort desnivell fins on acaba l’asfalt i comença la pista. Les clàssiques dues bandes de pintura blanca i vermella apareixen en pocs moment. Als pocs minuts deixo la pista gran, abans però un rapinyaire espera la sortida del sol per aixecar el vol. La bellesa del moment és difícil d’explicar, vaig pensar que ja havia rebut el primer premi del dia. Continuo per un camí que gira a la dreta i que té les bandes de pintura del GR creuades. La direcció bona és la de Perafita, quan porto 24’ trobo un indicador que em diu que ja estic al GR 92. El segueixo fins arribar a Cadaqués. Hauré d’anar amb compte perquè un cop passades les runes del mas Bufadors hi ha dos opcions per arribar-hi. La primera “camí vell de Cadaquès” és més interessant per als ciclistes, la segona una mica més amunt, és la dels que anem a peu. Passa per sota mateix del pic de Bufadors, unes antenes i repetidors el fan inconfusible. Baixant hi ha moments per a treure la camera i fer fotos.

Arribo al mar. Immortalitzo l’escultura dedicada a Dalí i em busco la vida per trobar la continuïtat. Trobo un planell del poble, dono amb el carrer del camí de Port Lligat i em trobo a un senyor, ja jubilat, d’Olesa. Xerrant arribem a la casa del genial pintor, més fotos. Torno a atrapar el senyor d’Olesa que m’explica molt detalladament com agafar el camí de ronda. Segueixo les seves indicacions i en 2h i 19 minuts arribo al Cap de Creus. Aprofito l’ocasió perquè un turista em faci una foto. Estic molt content tinc el far a la meva esquena i el que queda de camí, que no és poc, ja l’he fet un cop.

Vaig al bar ja que és l’únic lloc  per “repostar” i, sorpresa, fins les deu no obren, passaven poc de 2/4 de 10. Explico la meva història faig cara de pena i aconsegueixo, una ampolla de vidre d’un litre d’aigua i una cocacola. Sec, menjo, bec, omplo el bidó, descanso una mica i en marxa. Passo l’aigua sobrant a la parella que m’han fet la foto i a córrer. Els tres quilòmetres de carretera es fan pesats. El trencall a la dreta està ben indicat i tot l’itinerari molt ben senyalitzat. En aquest sentit no he aconseguit passar per la cala Tavallera cap de les dues vegades que ho he fet. Si, en el sentit contrari. Sempre, però, seguin els senyals de pintura. Quan arribo al mas Paltré, ja em veig a casa. Un darrer esforç per pujar de Sant Baldiri al Puignau i ja tot baixada. El blau, ben il·luminat pel sol i net de brumes per la tramuntana és perfecte. Una foto a cada costat de la badia i arribo a casa quan el campanar de l’església toca els ¾. Encara no són les dotze, paro el cronòmetre a les 4h 18’ 30”. He sortit a les set i ara la meva dona m’immortalitza en el balcó de casa. La meva cara és una barreja d’alegria i cansament entre teules i mar blava.

Per tot això m’ha semblat que aquesta excursió era alguna cosa més, un esdeveniment. Un EVENT: una idea adormida que pren forma des del cim del Bufadors fa dos anys. La certesa de que és possible i assumible en les condicions proposades i, finalment, la forma física i la força mental per intentar-lo. Una creació efímera que ja viu, eternament, a la meva memòria i en el record d’alguna fotografia. També en aquest escrit que he volgut compartir amb vosaltres.

Si algú ha arribat al final gràcies per la paciència. Us estic  eternament agraït. 

El Port de la Selva 30 de juliol de 2006