100 CIMS (I i II)

Vaig llegir la convidada de la FEEC a jugar en això dels "Cent cims" i, en el meu cas, ha incentivat la meva creativitat i la meva voluntat perquè, tot i la calor, autoestimular-me per sortir a la muntanya més propera. Així que començo el joc amb els cims de Collserola.

I Turó de la Magarola (432 m) per la "directíssima"

Li devia l?honor de ser el primer, ja que el puc veure des del balcó de casa meva. La via la més ràpida: intentar seguir al màxim l?imaginaria línia recta que uneix casa meva amb el cim.

Surto de casa caminant, baixo les 163 escales que pràcticament em deixen al passeig Maragall, plaça Eivissa, pujo Campoamor i començo a córrer. Passo la Ronda per sota, al costat de les instal·lacions de la Meiland i enfilo el carrer que va a buscar l?entrada al laberint d?Horta. Allí hi ha un indicador de l?inici del GR 6, només cal seguir-lo fins al coll del Pas del Rei. A la pujada vaig combinant caminar i córrer. Un cop al coll un corriolet a l?esquerra et porta fins al cim, on hi ha instal·lada una plataforma per poder observar els ocells. En 43 minuts he "conquerit el cim per la directíssima". La calor escanya. Un cop d?ull a la magnífica vista i desfaig la via. Paro el rellotge quan deixo el passeig Maragall: 1hora i 13 minuts. Només queda la forta pendent que em deixa al peu dels 163 esglaons que, ara, toca pujar. El primer al sac. Un bon entrenament.

Pujada realitzada el 4 de juliol de 2006.

II Turó de Sant Pere Màrtir (389 m) "Directíssima pujada semi-indirectíssima baixada"

Són poc més de les sis del matí surto de casa, només, amb una tarja de metro, la gorra i un tros de diari perquè el llarg viatge de metro passi més entretingut. Així és i al voltant de les set surto de la parada de metro que està al costat del Parc de Cervantes. Com està tancat pujo per un carrer que el va seguint. Passo al costat de l?entrada de l?IES Boscán i travesso la ronda. Vaig buscant un dipòsit allargat del que surt un corriol que puja directe al cim. El trobo per sobre d?un carrer petit que surt, pràcticament del semàfor de l?altra banda. Aquest carrer mor, però a la dreta es veu un corriol i una cadena semi ruïnosa. És per aquí. Un cop al dipòsit ja es veu tot molt més clar. Arribo a un indicador de 4 direccions. La meva senyala al cim i diu "Sant Pere Màrtir, camí de carena". Travesso una estreta carretera asfaltada i un nou indicador em confirma que la meva direcció és bona. En 28? sóc al cim. Llegeixo la placa dels companys d?un centre excursionista d?Esplugues que encara no fa un any que van deixar per recordar que en algun moment de la història allí hi va haver un ermita.

Ara, és el moment de córrer. Segueixo un caminet que, gairebé en paral·lel ,segueix la pista gran però aquest va entre el bosc i passa més a prop de la carena. Una forta baixada em deixa a la Carretera de les Aigües a tocar de la carretera de Vallvidrera. Creuo i segueixo per la pista. Hi ha poca gent en aquella hora. Paro a l?última font, ho necessitava ja porto mitja hora corrent i la calor ja es deixa notar. Tot arribant a una edificació, pràcticament molt a prop del quilòmetre 0, dono amb unes escales-corriol que passen al costat de la gossera. Creuo les vies del tramvia i prenc una altra drecera que em deixa a l?entrada d?uns jardins. Continuo per un carrer paral·lel a la Ronda, a la que arribo al costat de la benzinera. Segueixo en direcció Horta, creuo l?Arrebassada, l?hospital de la Vall d?Hebron, Llars Mundet i passo la Ronda pel pas subterrani que dona accés al Velòdrom. Arribo al carrer de Campoamor i m?aturo a la font. Us puc assegurar que l?aigua que surt, és de les més fresques i bones de la ciutat. Arribo a la Plaça Eivissa, fa una hora i mitja que he sortit del metro i una que corro. Ja està bé. El que queda per arribar a casa ho faré caminat. 163 esglaons i el segon dels cent ja és al sac.